- Com porta aquesta mobilitat globalitzadora?

Ho porto bé és la meva feina i de fet ja hi estic acostumat , fa vint anys que ho faig.

- Com es va introduir en el món de l'economia?

Va ser un atzar de la vida, jo vaig estudiar COU , que no servia ni per orientar ni per res, no sabia que fer i vaig preguntar als pares qui era l'home més ric de la família , i em van dir que era el meu tiet que havia estudiat econòmiques i llavors em vaig decidir per fer econòmiques. Després em va començar agradar i vaig començar a fer-ho bé, però com he dit el principi va ser totalment aleatori.

- Li agrada dir coses políticament incorrectes , oi?

Bé, podríem dir que sempre he estat de pensament lliure. Si la gent està d'acord amb el que faig ho dic, bé , i si no també. Jo no estic casat amb ningú; no tinc vergonya d'estar en desacord amb algú o de ser l'únic que porta un abric de color rosa o opinar que el sistema educatiu és un desastre, quan tot el món opina que està bé o que la globalització és magnífica quan la majoria diu el contrari. Opino i penso lliurement, i em dedico a pensar sobre temes , i la conclusió a la que arribo és la que és i no pas la que queda bé.

- El seu peculiar estil de vestir mostra el seu estat d'ànim o simplement és per marcar tendència?

No, és el mateix tema del pensament lliure. Avui em llevo i penso que m'he de vestir de color taronja. Si et fixes, en aquest país és molt difícil fer això, perquè primer, si tu vols vestir de taronja i no està de moda, no el trobaràs a la botiga. D'entrada els dictadors de la moda ja t'obliguen a portar el que ells volen. Si tu ets un esser lliure que vols fer el que et doni la gana és molt difícil. La gent és esclava de la moda i si no portes el que està de moda la mateixa societat et rebutja.

- Quan deies aquest país a que et referies : Catalunya , Espanya , Europa…?

Em referia a Catalunya però això és ampliable a tot Europa. Els italians segurament són pitjors que nosaltres i els noruecs no tan bèsties, però en general, l'esclavitud de la moda és molt europea. I de fet quan vas a EE UU i veus des de l'altra punt de l'Atlàntic, un se'n adona d'aquesta esclavitud. Perquè els americans passen d'això. Nosaltres ens riem dels americans quan veiem les senyores de 200 quilos amb “minifalda” , o portà un vestit amb bambes. Pensem : quin poc gust els americans! , quan ells fan el que volen , que de fet es el que s'ha de fer. Això és el que admiro .

- Llegint els seus articles hem observat que defensa la globalització, quan la majoria està en contra. Quins arguments exposa per defensar aquesta postura?

Si tu mires el món, te n'adones que els anys seixanta hi havia 5000 milions de persones pobres i 1000 milions de persones riques; és a dir, els únics països rics eren els membres de la OCDE i la resta era pobre. Els últims 40 anys la Xina, que són 1200 milions de persones; India ,1000 milions; i Indonèsia, 300 milions més d'habitants i pràcticament tot l'Àsia, han crescut rapidíssimament, i avui en dia hi ha un continent que ha quedat enrere: l'Àfrica, que son entre 700 i 800 milions d'habitants. Amb això et preguntes com és que els asiàtics hagin crescut tan ràpidament i tot seguit veus que han introduït mercat. Abans la Xina era comunista en canvi ara és capitalista; segon, s'han obert a les multinacionals que se suposa que són malignes; i tercera , estan exportant. S'han obert a la globalització. Tot els països asiàtics que s'han globalitzat han crescut i han erradicant gran part de la seva pobresa; per altra banda el problema que hi ha ara en el món és Àfrica. I és què exporta? Les multinacionals hi van? Els Africans és mouen lliurement pel món? O quan venen amb les pasteres els fem fora!? Res del que definim a la globalització ha arribat a Àfrica; en canvi si que ho ha fet Àsia , i està erradicant la pobresa, Àfrica no. Em sembla que la gent que està en contra de la globalització ho ha d'explicar. Perquè és gent absolutament perniciosa per la humanitat. Estar en contra de la globalització és molt perillós.

- És a dir, vostè pensa que la globalització és el mètode per acabar amb la pobresa mundial?

Mira, el capitalisme liberal ha fet més per acabar amb la pobresa del món que totes les ONG i governs junts. Sense cap mena de dubte!

- Vostè pensa que la globalització només ha de restringir-se a l'economia de mercat o també ha d'arribar a valors , bens socials i culturals?

Si em parles de pobresa hem de parlar de la globalització econòmica, però la globalització cultural és encara millor. La gent es queixa que la cultura americana ens està envaint però no ens n'adonem que aquesta competència de cultures ens fa millors. Sense sortir de la teva ciutat pots anar a restaurants xinesos, indis, i japonesos i això ens permet accedir a cultures noves a les que abans no teníem accés. No obstant això, molts podrien pensar que això afecta la cultura autòctona, però no, tot el contrari. Un exemple d'això seria la cuina catalana. Insisteixo: qui estigui en contra de la globalització ha d'explicar el per què.

- Canviant de tema. Vostè és partidari de suprimir el deute exterior al Tercer món?

No. Perquè, primer, els països a diferència del que diuen els antiglobalització no paguen res: se'ls posposa els pagaments cada any. Hi ha una iniciativa del FMI perquè els països molt endeutats als quals se'ls està posposant el deute des de fa molts anys se'ls hi condoni un 60% del deute. Però quin és el problema de tot això? Jo no dic que condonar el deute sigui dolent, jo dic que aquesta no és la solució. Quan un país està endeutat és perquè té problemes. Quan tu condones el deute a un ludòpata, al cap d'un temps torna a tenir deute perquè el problema no és el deute sinó la ludopatia. Per això si tu condones el deute però no soluciones la ludopatia estàs posposant el problema. El problema dels països africans es que tenen governs corruptes, és que tenen sistemes econòmics que no funcionen, és que són economies tancades i poc globalitzades i nosaltres els països rics no els hi comprem els seus productes. Creure que solucionaràs el problema de l'Àfrica condonat el deute és d'una gran ingenuïtat.

- Abans ha parlat del FMI. Quina funció realitza vostè allà?

Ells em pregunten coses sobre la pobresa, i jo com a expert en la matèria, el dono la meva opinió. El FMI no és una institució encarregada de erradicar la pobresa, el FMI s'encarrega dels sistemes monetaris i dels tipus de canvi. El que passa és que entre les polítiques que utilitzen unes tenen més efectes sobre la pobresa i d'altres menys. A nosaltres ens demanen l'opinió, el que passa, és que desprès no ens fan cas, els polítics fan el que volen.

- Una crítica que se li fa al FMI és que utilitzen els mateixos models en problemes totalment diferents. Que en pensa vostè d'aquestes crítiques?

Primer, que hi ha molta gent que escriu sobre el FMI i no sap ni el que és. A vegades el que passa és que el FMI recomana devaluar la moneda i les coses van malament, altres vegades recomana que no i també van malament. El que passa realment és que les malalties econòmiques són molt variades, i moltes vegades no sap com actuar el FMI, però encara menys els crítics aquests. Després, una vegada ha passat el temps, pots dir: mira com es van equivocar! Però es que el FMI ha de prendre decisions a l'instant i no té cap bola de cristall per saber com quedarà d'aquí uns anys.

- A part d'això vostè participa a la fundació Umbele. Ens podria explicar que és?

Sí, jo sóc el fundador. Es tracta d'una organització que es dedica a enviar diners de una forma eficient dels països rics als països pobres saltant-se els dos grups de lladres que estan al mig. Uns , que són els governs i els altres són els bancs. La forma com ho hem fet és enviant els diners directament als missioners , de manera que els costos burocràtics van a conte meu i els financers a càrrec de Banc Sabadell. De manera que el euro que tu dones aquí allà també serà un euro. Allà el missioner ho utilitzarà de diferents maneres. Una pagant un salari perquè els nens vagin a l'escola. Tot i que hi ha escoles els nens no hi van perquè han de treballar sinó es volen morir de gana. Per tan la forma de que hi vagin és donant-los-hi els mateixos diners per anar a l'escola que per treballar. Una altra cosa que fem és comprant-los-hi bens materials perquè puguin iniciar un negoci. És la filosofia de no donar el peix sinó ensenyar-los a pescar.

- Ara que parlem de la Fundació Umbele vostè va donar tots els diners del pel premi Juan Carlos I d'Economia a la fundació. Que li va suposar guanyar aquest premi?

Home, que et diguin que ets el millor del teu ram entre 500 milions de persones que viuen a Espanya i Sud Amèrica sempre és un honor. I això em va servir per dir que hi ha un problema i que té un nom: Àfrica , que és un continent pobre i sense globalitzar el qual hem d'ajudar.

- I la culpa de que Àfrica no estigui globalitzada de qui és?

Una mica de tots, però part important és culpa dels europeus i en concret del moviment antiglobalització. Aquest moviment que figura que defensa als pobres, està liderat per un agricultor francès que es diu Joseph Bové , que és un lleter que mentre fa grans discursos contra la globalització, de les multinacionals, de la importació, etc. fa que Japó EE UU i la UE ens gastem uns 350.000 milions de dòlars anuals en subsidis agraris, en concret 1.000 milions al dia, cosa que fa que siguin més barats els productes agrícoles europeus a Àfrica que els mateixos productes africans. I això provoca que els petits productors de llet africans, que resulta que son nens, es morin de gana. Això si! Els antiglobalització fan grans discursos sobre que ells volen ajudar als pobres, inclús trenquen cristalls de botigues per això, però en realitat el que estan fent amb això és arruïnar els pobres que ells diuen que ajuden. I és que els africans l'únic que poden fer és llet, no poden fer bens industrials, ni tecnològics i venim els europeus i diem que nosaltres també volem fer productes agrícoles. A sobre que som ineficients els subsidiem!

- I segons vostè a que ens hem de dedicar doncs?

Primer de tot deixar de fer productes agrícoles. Si ets ineficient fent alguna cosa fes-ne una altra. És que a sobre de que ets inútil has de cobrar per ser-ho? Si no pots competir tenca! Imaginat un bar que no vagi bé perquè el del costat és molt millor i tu ho fas malament i et vingui un home i et dones diners per fer-ho malament. I amb el problema que els hi estàs traient feina als africans que només poden fer de agricultors.

- Però concretament a que ens hem de dedicar els Europeus i en concret els catalans?

A productes de investigació. Fa 20 anys a Catalunya podíem competir fent productes més barats que els altres i això s'aconseguia tenint salaris més baixos que la resta , perquè llavors érem pobres. Però ara ja nos som pobres , ara som rics i no volem salaris baixos , els volem dignes , és a dir, alts. Això comporta que no podem competir amb preus amb els altres, i per tan hem de fabricar productes nous i diferents. Això s'aconsegueix tenint un bon sistema educatiu que faci que la gent es pregunti coses constantment i ,ara per ara, no el tenim.

Copyright © per Exèrcit del Fènix Drets Reservats.

Publicat a: 2007-12-25 (1093 Lectures)